La llar és un espai on les famílies poden compartir els seus neguits

Aquests últims dies les famílies de la llar ens han fet arribar alguns dels neguits que senten ara que ja porten diversos dies sense poder sortir de casa. La gran majoria d'elles coincideixen que els seus fills/es fan més rabietes de l'habitual, malgrat que no deixen de fer coses amb ells. Davant d'aquest neguit les educadores, des de la distància, hem provat d'oferir-los recursos i pautes per fer front aquesta situació. A continuació us adjuntem la resposta que els vam donar:

En primer lloc, us volem dir que la gran majoria d'infants de la llar es troben en l'etapa de les rabietes, ja que aquesta acostuma a aparèixer al voltant del 2 i 3 anys, per tant, no us preocupeu, és una fase que tots han de passar. És cert, que el fet d'estar tancats a casa tot el dia no els ajuda, però les circumstàncies són les que són i ens hem d'adaptar. Així que paciència i molts ànims!

Des de la llar, ara mateix se'ns fa difícil donar-vos unes pautes concretes perquè per nosaltres també és una situació nova, tot i això, provarem de donar-vos algunes orientacions que esperem que us siguin útils.

En primer lloc, volem que sigueu conscients que tenir una rabieta no és una cosa agradable, és per això, que hem d'intentar ser el màxim de comprensius i pròxims possible, i més ara en aquests moments.

En segon lloc, som conscients que hi ha rabietes, especialment les provocades pel cansament, la gana, etc., que es poden evitar, per tant, intenteu anticipar-vos.

Seguidament, considerem que cal tenir clar el "per què" de la rabieta. Hi ha rabietes que es produeixen perquè volen aconseguir quelcom i d'altres perquè hi ha alguna cosa, ja sigui una frustració, una tristesa profunda, etc., que els ha generat malestar.

En el primer cas, habitualment us aconsellem que no cediu, si no tenen aquella cosa és perquè vosaltres per algun motiu heu decidit que no, per tant, heu de ser contundents amb límits, això si sempre des del respecte. Ara bé, en aquesta situació excepcional també considerem que aquests límits han de ser una mica més flexibles. Amb això no us estem dient que no hi hagi d'haver límits sinó que potser cal que reconsidereu alguns aspectes, un exemple podria ser: potser fins ara no podien córrer dins de casa, però ara podem establir un moment del dia en el qual sí que ho poden fer.

En el segon cas, hem de tenir present que com infants encara no són capaços de gestionar les seves emocions, és per això, que davant d'aquestes situacions els adults tenim un paper molt important. Per tant, davant d'aquestes hem de ser capaços de dues coses, però abans de poder fer-les primer hem d'estar tranquils i respirar profundament.

La primera cosa que hem de fer és recordar que totes les emocions són necessàries, i per tant, cal que deixem que l'infant les expressi.  Tot i això, cal acompanyar-lo i respectar-lo al llarg de tot el procés, tot oferint-li mostres d'afecte, mirar-lo als ulls des de la mateixa alçada, parlar-los des de la calma, etc. 

Un cop passada la rabieta, ja que durant aquesta és difícil raonar-hi, cal que siguem capaços d'oferir-los recursos que els permetin de mica en mica gestionar per si mateixos les seves emocions. Alguns d'aquests recursos són: ajudar-los a posar paraules allò que els passa i mostrar-los que aquella ira, rebuig, frustració que senten és normal i no se n'han d'avergonyir, oferir-los ajuda i comprensió com per exemple dient-li "entenc que puguis estar enfadat perquè...", preguntant-li "què necessites per estar millor?" o oferint-li quelcom que sàpigues que el fa estar millor com per exemple "vols que et faci una abraçada?" o simplement donar-los temps.

Tots aquests recursos que oferim durant aquestes situacions són mecanismes que de mica en mica els infants van interioritzant i els ajudaran no només a identificar les diferents emocions sinó també a gestionar-les.

Tanmateix i considerant aquesta situació que resulta estranya i nova per tothom, cal que no perdem de vista que el mateix dia a dia pot generar més situacions de tensió i cansament de tots els familiars que conviuen al mateix domicili, que poden arribar a traduir-se en reaccions com les rabietes en els més petits. Per això, també és important que ens sapiguem reorganitzar com a família, procurant cuidar-nos i per poc que puguem, repartir-nos les tasques de cura i joc amb els fills, per tal de poder tenir un mínim temps personal, que ens permeti mantenir un bon estat anímic i poder sostenir i gestionar el dia a dia amb la màxima calma possible. Un altre aspecte que pensem que pot contribuir a reduir aquest tipus de rabietes és el fet de reorganitzar però mantenir els hàbits i les rutines el més semblant al dia a dia dels infants, abans del confinament. És ben sabut que tot allò que els més petits poden anticipar els proporciona seguretat i això pot ajudar que puguin sentir-se més en calma.

Amb tot això, us volíem donar una sèrie de pautes per ajudar-vos aquests dies de confinament però també us volem fer saber que ara mateix no tenim la solució a tot, també és nou per a nosaltres i n'estem aprenent, tot i això, estem aquí per donar-vos suport amb què faci falta malgrat la distància. Sabem que són dies difícils, i per nosaltres també és difícil arribar a vosaltres de la manera que ens agradaria, tot i això, des de la llar hem decidit agafar-ho com un repte. Dit això, us animem que feu el mateix, agafeu-vos aquest confinament com una oportunitat de passar temps de qualitat amb els vostres fills i coneixeu-los més, de conèixer i reinventar-vos com a pares, i sobretot, de gaudir de moments bonics amb família, perquè segurament ara no ho recordeu però... probablement fa un temps enrere enyoràveu aquests moments o us queixàveu perquè la rutina del dia a dia ens tenia absorbits i no podíem gaudir de tot això. Així que gaudiu molt i seguiu així perquè estem segures que ho esteu fent súper bé!

Una abraçada,

Les educadores.